SENCILLEZ
Senzillesa
(A Mía i Emili amb afecte. Poema antic)
Se enviaban cartas con frases largas de palabras deslumbrantes
y bellas.
Enviaban papel mojado en tinta de bolígrafo.
Enviaban sueños asépticos y cansancio concentrado.
Y en la distancia el amor era deseo.
Y en la distancia el deseo era pasión.
Y en la distancia se consumía su impaciencia.
Alegraron las horas con promesas de besos.
Suspiraron con ofrendas de abrazos
y caricias
que cubrían las noches con el calor de sus cuerpos
y el frío del invierno.
Todo lo hicieron y todo lo intentaron.
Al final concluyeron
que lo mejor era amarse
sencillamente.
***
S’enviaven cartes amb frases llargues de paraules enlluernadores
i belles.
Enviaven paper mullat amb tinta de bolígraf.
Enviaven somnis asèptics i cansament concentrat.
I en la distància l’amor era desig.
I en la distància el desig era passió.
I en la distància es consumia la seva impaciència.
Varen alegrar les hores amb promeses de petons.
Varen sospirar amb ofrenes d’abraçades
i carícies
que cobrien les nits amb la calor dels seus cossos
i el fred de l’hivern.
Tot ho van fer i tot ho van intentar.
Al final varen concloure
que el millor era estimar-se
senzillament.
González Alonso
Lucernarios 